Cabeçada

Ens ho hem de creure. És veritat que darrerament les coses canvien. Cada vegada hi ha més iniciatives que intenten fer valer el nostre territori; que tenen clar que s’ha de treballar més en la qualitat i també en la comercialització dels nostres productes, cada vegada és menys estrany trobar els vins o les cerveses de la nostra terra a les taules dels nostres restaurants. Però encara hi ha una visió paternalista de molts dels sectors involucrats, hem de comprendre que no només afavorim els poquets productors que s’hi han llançat.

Cal anar molt més enllà: si aconseguim crear un teixit fort i enfortir totes les potes d’aquesta taula (productors, restauradors, distribuïdors i consumidors) guanyarem tots i totes. Què té la Vall del Jerte amb els cirerers que no tinguem nosaltres amb la florida de l’ametller? Que tenen al Priorat, a banda de 30 anys d’experiència, mentre nosaltres ens dedicàvem a arrencar vinyes i abocar-nos al monocultiu? Quant valen els centenars de kilòmetres de pedra seca que se’ns solseixen en cada ploguda? Tenen més bon oratge o platges la gent de la Provença? Tenen millors paisatges i caràcters els de la Toscana? No, tossudament, no, el que tenen és un caràcter més xovinista i un ego més pujat que el nostre que s’han treballat i l’han exportat i que els ha donat més fruits del que nosaltres som capaços d’endevinar. No tenen només el que tenen físicament, tenen també una marca i hi han tingut un paper clau les institucions. Que hem estat fent nosaltres mentrestant? Malversar diners i esforços en pa per a avui… Ja n’hi ha prou!

Toca arromangar-se, toca treballar i treballar bé, des de la base, des dels llocs d’origen dels aliments i calfar-nos una mica el cap per trobar totes les complementarietats que puguen suplir les nostres mancances. Endavant poble, endavant País Valencià! Ens ho hem de creure