És una de les principals preocupacions dels professionals del camp valencià durant els darrers mesos. El seu nom és la Xylella Fastidiosa. Un bacteri que ataca la vinya i arbres frutals com l’olivera, l’ametler o els cítrics i pot arribar a matar-los. S’ha convertit en un assassí silenciós. La seua manera d’actuar és ben senzilla. Es transmet a través del insectes xucladors i s’instal·la al xilema de la planta, es a dir, als vasos per on circula la saba, de tal manera que quan els bacteris s’agrupen creen una espècie de moc que tapona els vasos, tallant el camí de la saba i propiciant la mort de l’arbre, que acaba secant-se.
Les prediccions dels experts s’han complit i després de conèixer més de 200 casos d’arbres infectats a les Illes Balears, el passat més de juny va aparèixer el primer cas a una finca d’ametlers a Guadalest (Alacant). La situació és molt greu, perquè no hi ha cap remei conegut. A Europa va entrar per Italia l’any 2013, a la zona de Lecce, on han hagut de arrabassar centenars de milers d’oliveres i més d’un milió s’han vist afectades. Segons dades, els productors han perdut més del 37% de la producció en els darrers tres anys. Alemanya i França també han començat a patir l’avanç d’aquest bacteri.
L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) ha tret un mapa on es mostra el grau de risc de cada zona a ser infectada i la que té més risc és la zona propera a la costa, es a dir, la zona citrícola, al mateix temps que recorda que “aquesta dolència és una de les principals amenaces per importants cultius, entre ells, les oliveres, els ametlers, els cítrics i la vinya”. Mentrestant, la Unió Europea considera la Xylella Fastidiosa la plaga actual més perillosa per al camp. A tot Això, la Unió de Llauradors veu imprescindible que s’establisca urgentment un programa de formació dirigit als llauradors afectats sobre les mesures que han d’emprendre per a controlar la propagació de la Xylella. A més, proposa a la Conselleria arrancar de manera prioritària totes les parcel·les d’ametlers abandonades en les zones demarcades. També reclama l’arrencada només dels ametlers afectats dins del radi de 100 metres de l’arbre infectat i no d’altres cultius, ja que és l’únic sensible ara com ara a la subespècie Multiplex que és la detectada en la zona.
En aquest sentit, La Unió ha traslladat a la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, que “el protocol de contenció no serveix per a evitar la propagació i que per tant s’ha d’activar el protocol d’eradicació, sobretot si funciona, com està funcionant a la Comunitat Valenciana, la prevenció i la detecció ràpida d’una possible afecció de qualsevol plaga i/o malaltia com ha sigut, per exemple, el Trip del Te a la fi de l’any passat detectat a la Vega Baixa”.
Per a La Unio de Llauradors és necessari apel·lar al sentit comú perquè tots els afectats i implicats, amb independència dels interessos particulars, es posen d’acord perquè és el millor mecanisme per a actuar de forma conjunta enfront de la propagació de la Xylella. “Si no aconseguim controlar-la ara, els danys que provocarà en l’agricultura i paisatge valencià seran desastrosos en el futur”, assegura el secretari general del col·lectiu, Ramón Mampel. Mentre, a les Illes Balears no creuen que arrabassar els arbres infectats siga la solució i prefereixen una política de contenció.
Però, l’únic cert és que, la Xylella Fastidiosa pot provocar greus danys econòmics, socials i culturals al País Valencià si aconsegueix expandir-se. I sabem que te un ampli ventall de possibles hostes. Els investigadors creuen que hi ha més de tres-centes espècies vegetals que poden ser infectades i el nombre d’insectes que la poden transportar és molt elevat, encara que a la península, el més comú al nostre territori és el Philaenus spumarius.
No Replies to "L’epidèmia silenciosa que preocupa al camp valencià"