L’epidèmia silenciosa que preocupa al camp valencià

És una de les principals preocupacions dels professionals del camp valencià durant els darrers mesos. El seu nom és la Xylella Fastidiosa. Un bacteri que ataca la vinya i arbres frutals com l’olivera, l’ametler o els cítrics i pot arribar a matar-los. S’ha convertit en un assassí silenciós. La seua manera d’actuar és ben senzilla. Es transmet a través del insectes xucladors i s’instal·la al xilema de la planta, es a dir, als vasos per on circula la saba, de tal manera que quan els bacteris s’agrupen creen una espècie de moc que tapona els vasos, tallant el camí de la saba i propiciant la mort de l’arbre, que acaba secant-se.

Les prediccions dels experts s’han complit i després de conèixer més de 200 casos d’arbres infectats a les Illes Balears, el passat més de juny va aparèixer el primer cas a una finca d’ametlers a Guadalest (Alacant). La situació és molt greu, perquè no hi ha cap remei conegut. A Europa va entrar per Italia l’any 2013, a la zona de Lecce, on han hagut de arrabassar centenars de milers d’oliveres i més d’un milió s’han vist afectades. Segons dades, els productors han perdut més del 37% de la producció en els darrers tres anys. Alemanya i França també han començat a patir l’avanç d’aquest bacteri.

L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) ha tret un mapa on es mostra el grau de risc de cada zona a ser infectada i la que té més risc és la zona propera a la costa, es a dir, la zona citrícola, al mateix temps que recorda que “aquesta dolència és una de les principals amenaces per importants cultius, entre ells, les oliveres, els ametlers, els cítrics i la vinya”. Mentrestant, la Unió Europea considera la Xylella Fastidiosa la plaga actual més perillosa per al camp. A tot Això, la Unió de Llauradors veu imprescindible que s’establisca urgentment un programa de formació dirigit als llauradors afectats sobre les mesures que han d’emprendre per a controlar la propagació de la Xylella. A més, proposa a la Conselleria arrancar de manera prioritària totes les parcel·les d’ametlers abandonades en les zones demarcades. També reclama l’arrencada només dels ametlers afectats dins del radi de 100 metres de l’arbre infectat i no d’altres cultius, ja que és l’únic sensible ara com ara a la subespècie Multiplex que és la detectada en la zona.

En aquest sentit, La Unió ha traslladat a la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, que “el protocol de contenció no serveix per a evitar la propagació i que per tant s’ha d’activar el protocol d’eradicació, sobretot si funciona, com està funcionant a la Comunitat Valenciana, la prevenció i la detecció ràpida d’una possible afecció de qualsevol plaga i/o malaltia com ha sigut, per exemple, el Trip del Te a la fi de l’any passat detectat a la Vega Baixa”.

Per a La Unio de Llauradors és necessari apel·lar al sentit comú perquè tots els afectats i implicats, amb independència dels interessos particulars, es posen d’acord perquè és el millor mecanisme per a actuar de forma conjunta enfront de la propagació de la Xylella. “Si no aconseguim controlar-la ara, els danys que provocarà en l’agricultura i paisatge valencià seran desastrosos en el futur”, assegura el secretari general del col·lectiu, Ramón Mampel. Mentre, a les Illes Balears no creuen que arrabassar els arbres infectats siga la solució i prefereixen una política de contenció.

Però, l’únic cert és que, la Xylella Fastidiosa pot provocar greus danys econòmics, socials i culturals al País Valencià si aconsegueix expandir-se. I sabem que te un ampli ventall de possibles hostes. Els investigadors creuen que hi ha més de tres-centes espècies vegetals que poden ser infectades i el nombre d’insectes que la poden transportar és molt elevat, encara que a la península, el més comú al nostre territori és el Philaenus spumarius.

No Replies to "L’epidèmia silenciosa que preocupa al camp valencià"

    Leave a reply

    Your email address will not be published.

    *