Aquesta frase és repetida una i mil vegades per Carlo Petrini, ell és la cara visible d’un moviment que duu ja més de 30 anys de trajectòria (Slow Food) i que intenta aglutinar en la seva visió tot el que té a veure amb els productes que al final es veuen (i es mengen) al plat de totes les cases del món.
Allà per principis del segle XIX Jean Anthelme Brillat Savarin ja tenia la visió (vegeu La fisiologia del gust i altres) que la gastronomia no podien ser només els productes, les receptes i la mà del/la xef de torn, no, la gastronomia havia de poder englobar dins del seu concepte tot el que haguera de veure en el resultat final, que al cap i a la fi és alimentar-se: havia de ser agricultura, havia de ser investigació i selecció de llavors, havia de ser cultura quant a les formes de conreu, collita i conservació, havia de comprendre també la relació dels humans amb les altres especies, competidores i simbiòtiques, calia que reflecteixes també els coneixements dels nostres avantpassats a l’hora d’elaborar, de presentar, de combinar, calia, cal en definitiva que l’aliment aconseguisca ser un transmissor d’una cosmovisió i una idiosincràsia del poble que l’aprofita dins d’un plat, damunt d’una taula.
En eixes estem, quin sentit té repetir quelcom nomenat i repetit des de fa dos segles? el sentit és que encara no s’ha entés, així, que haurem de seguir taladrant, erre que erre.
No Replies to "Alimentar-se és un acte agrícola"