El nou arbre genealògic dels cítrics

Les varietats actuals descendeixen de deu espècies naturals originades als peus de l’Himàlaia, des d’on es van diversificar fa vuit milions d’anys, segons un estudi de científics de l’Institut Valencià de Recerques Agràries

Tots els arbres dels cítrics actuals procedeixen d’Àsia. Es van diversificar fa vuit milions d’anys, en el Miocè tardà, des de les estribacions de l’Himàlaia i coincidint amb un moment en el qual els monsons d’estiu d’aquesta regió es van afeblir. És la conclusió a la qual han arribat científics del Centre de Genòmica de l’Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA) després de revisar la genealogia de les principals espècies de cítrics. Conclusions que plasmen en l’estudi realitzat amb l’US Department of Energy Joint Genome Institute, en Walnut Creek (EUA) sobre l’origen i domesticació dels cítrics. Publicat en la revista Nature, llança les claus sobre l’evolució i diversificació d’aquesta família de fruites.

L’equip ha estudiat els genomes de 58 varietats de cítrics diferents, de les quals trenta són noves seqüencies genòmiques, des de la ‘llima dit australiana’ (Microcitrus australasica) a la ‘mandarina Cleòpatra’ (Citrus reshni). Demostra que els arbres dels cítrics actuals –amb la taronja i la mandarina, estels de la gastronomia valenciana, l’aranja i el llimó al capdavant- descendeixen de deu espècies naturals procedents d’un àrea propera a l’Himàlaia, limitada per l’est de l’Índia, el nord de Myanmar i l’oest de Yunnan, a Xina.
Els primers intents per domesticar aquests fruits es van basar en la propagació asexual a través de llavors apomíctiques i la selecció deliberada de trets específics. Aquest procés va generar una xarxa complexa de parentiu entre els cítrics conreats que va quedar registrada en els seus genomes.

Per tant, l’estudi ofereix un escenari evolutiu nou per als cítrics que apunta directament a la reformulació del propi gènere dels cítrics i ofereix indicis i senyals sobre els determinants dels trets desitjables en els fruits comestibles.

També xifra l’arribada d’aquests fruits al Mediterrani. En 2.600 anys arrere data la presència de ‘cidros’ en aquest territori. Peces incomestibles per la seua extrema acidesa, com incomestibles eren també la taronja amarga i el llimó, que ‘van aterrar’ fa 900 anys. Per al cítric ‘apte per a consum humà’ va caldre esperar més: no va ser fins a fa 500 anys quan va emergir la taronja dolça. La mandarina, la joia, no ho va fer fins al segle XVIII.

La informació generada permet identificar els fragments del genoma que controlen les característiques que van heretar les espècies de cítrics conreades a partir de les espècies silvestres. Aqueix coneixement ajudarà a detectar les dianes genètiques més efectives contra malalties devastadores com el Huanglongbing (el Greening dels cítrics) i a desenvolupar estratègies i enfocaments per a la millora de varietats tolerants al canvi climàtic i de cultius més deliciosos i nutritius.

L’IVIA, adscrit a la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, ve desenvolupant un programa de millora de cítrics recolzat amb tecnologies genòmiques, a fi de generar noves varietats de clementines i mandarines adaptades a les exigències actuals de sostenibilitat i tolerància al canvi climàtic.