El preu de les terres de cultiu creix un 4,1% en 2017

Les dades d’una enquesta elaborada per la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient evidencien que la senda de recuperació del valor del camp iniciada en 2016 es consolida després de registrar la xifra més elevada des de 2011

Els camps de cultiu valencians recuperen el seu valor. Ho mostren les dades de l’Enquesta de Preus de Terra realitzada per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, que indiquen que el preu mitjà de la terra va aconseguir un valor de 21.050 euros per hectàrea en el passat exercici.

Així, el preu de les terres de cultiu ha tornat a créixer per segon any consecutiu a la Comunitat Valenciana: es va elevar un 4,1% en 2017, convertint-se en el major augment des de 2011, quan es va realitzar el canvi de base per al seu estudi.

Amb tot, es consolida la senda de recuperació del valor dels camps iniciada en 2016, quan va haver-hi un lleu creixement tant en termes de preus corrents (+1,3 %) com en preus constants (+0,9 %), després d’una caiguda ininterrompuda des de 2011.

L’enquesta posa de manifest també la important variació que segueix registrant-se entre el valor de les terres de secà i les de regadiu.

Els preus mitjans més elevats van correspondre a les terres de llimoner de regadiu amb 45.600 euros/ha, que s’han mantingut pràcticament constants. Li segueixen els de les terres de fruits carnosos de regadiu, amb 43.940 euros/ha., les terres de regadiu de labor (35.670 euros/ha), les terres de taronger (35.640 euros/ha) i les de mandariner (35.620 euros/ha).

En el costat contrari, els preus mitjans més baixos es van donar en terres de secà de pasturatge amb 1.610 euros/ha, en les de labor (7.290 euros/hectàrea), de vinyer de transformació (9.030 euros/hectàrea) i de fruiteres de fruit sec (9.320 euros/hectàrea).

En general, els preus mitjans de la terra dels cultius de la província d’Alacant van ser superiors a la mitjana de la Comunitat Valenciana mentre que els de la província de València i Castelló inferiors, excepte en taronger i mandariner de regadiu a Castelló, que van ser majors.