El ‘Mercedes’ de la tomata

Saborosa. Autòctona. Natural. Duradora. Propietats que són la millor carta de presentació del producte al qual dedica els seus esforços des de fa tres generacions l’empresa Herrera d’Alcalà de Xivert. La seua tomata de penjar juga en primera divisió i enlluerna a Catalunya, destinació del 99% de la seua producció.

La tomata de penjar de l’empresa Herrera d’Alcalà de Xivert té dos factors molt al seu favor. El sabor, tant que per a anivellar en un sofregit o un guisat a l’aportat per una sola unitat serien necessaris tres quilos de tomata d’ensalada. I el fet de ser autòctona (la mateixa llavor de la qual naix, s’asseca i d’ella ix la plantació de l’any següent) en un moment en el qual el 99,9% de la tomata que s’embene en supermercats hui dia és híbrida. Ho diu José Herrera, gerent de la firma que va iniciar el seu avi i va seguir el seu pare i de la qual ha pres el relleu, fent el salt a la producció industrial. “Estarem sobre el milió de quilos a l’any, i entre els 400.000 o 600.000 quilos en producció d’estiu”, aclareix. Defensa, en un símil automobilístic, que qui compra les seues tomaques, “està comprant un Mercedes”.

Malgrat el vent de cara que, des del punt de vista de la qualitat, bufa per a aquest producte “natural i de llarga durada”, José Herrera reconeix que no és profeta en la seua terra. “Som valencians, de Castelló. Però el 99% del nostre producte es consumeix a Catalunya. Ací a la Comunitat Valenciana es compra molt poc, encara que és cert que cada dia més els cuiners que el proven reconeixen la seua qualitat, ens diuen que és increïble el sabor que té”.

Potser la seua normalització entre fogons és l’impuls que necessita aquesta tomaca perquè arribe al gran públic. “Ací encara em pregunten que per què es cus i es penja”, diu. I aprofita la conjuntura per a explicar-ho: “Antigament, quan es feia la producció hivernal, es cosien, es penjaven i es guardaven en un rebost fins a l’estiu, quan arribara la nova collita. Era una forma de tindre tomata tot l’any”, i d’alimentar els guisats i sofregits, o de gaudir menjant-lo en cru sobre una bona llesca de pa.

José Herrera es recorda a ell mateix des dels nou anys entre camps de tomaques. Camps que s’estenen en l’actualitat per les 14 hectàrees de producció de la firma que regenta. Una empresa que gira entorn de la tomata de penjar en exclusiva -encara que està explorant altres vies de negoci “com a complement” com el producte deshidratat- i que embene quasi tot via online.

La terra, la tomata, és la seua aposta, diu José Herrera, qui reconeix que el futur del camp és incert per la falta d’un relleu generacional entre la gent jove, a la qual frena el “sacrifici” d’aquest treball. Amb tot, és ferm: “Si tens terra, no costa res provar”.