Fa més o menys nou anys va vindre un dia al nostre restaurant un crític gastronòmic que vivia a França, li va parèixer molt adient la nostra aposta pel producte local i orgànic (com diuen per Europa) i quan vam arribar al tema del vi em va soltar: trau-me´n qualsevol de local però natural eh!.. Vaig somriure , com a bon cambrer/mentider (massa vegades són sinònims els termes…) i vaig tornar a la taula amb el que hem va semblar que més fàcil colaria, un vi de Benlloc, d´un celler que encara no “existia” però que ja feia vins molt frescos i afruitats en les seves proves anuals. Li va encisar, no li va molestar ni mica la xicoteta reducció del principi ni una aresta d´acidesa que et feia lluentejar la boca, fresc, senzill i franc…va ser una lliçó per a mi.
A partir d´ahí em va interessar el tema, vaig buscar, vaig comprendre i ja no hi ha qui m´arranque el verí: els Valenzuela, Serres, Escoda Sanahuja, Maestro, Bernabé Navarro, fins i tot Calatayud o Roger Díaz, tots m´han ensenyat el que es pot fer i el que no, el que es deu i el que no però siga quin siga el resultat organolèptic del vi en qüestió tots i cadascun d´ells tenen una personalitat pròpia i una singularitat que els fa desmarcar-se de tot el ramat. A sobre als productors i enòlegs que s´atreveixen amb aquesta aventura els sobra caràcter i sentit propi i això en aquests temps tan tebis i tiranitzats pel sentit comú és molt d’agrair.
Varietat, territori i mà dels productors, això són per a mi els vins naturals més enllà de nomenclatures oficials, discussions sobre anhídrid sulfurós o sobre les fases llunars. Per ahí fora el tema va per ahí, per ací la IGP de Castelló s´embolica en “mesons del vi”, en si “piratilles” van per lliure o si la seu va entre escarbats o entre paputs; així ens va…esperem que a poc a poc pese més el seny i el bon fer que l´enveja i el fer com si ferem…
No Replies to "Naturalment vins naturals"