El futur en femení del projecte ‘Demetrio Trufa’ de Benassal

Mónica, Inma i Mª Pilar Ferrando es van posar fa un lustre al capdavant del projecte que van impulsar els seus pares, Demetrio i Amalia, entorn de la tòfona i els bolets silvestres. Repten al canvi climàtic amb tenacitat i una màxima: que el producte arribe al client final amb la major qualitat

Han pres el relleu al negoci que els seus pares van posar en marxa fa dècades al seu poble, Benassal. Un negoci que gira entorn de la tòfona, la del Maestrat, que destaca per la seua aroma, “molt més potent que en altres zones”. I ho han fet seguint la mateixa filosofia que va guiar als seus progenitors: garantir que el producte arriba, amb la major qualitat, al consumidor final. Les germanes Mónica, Inma i María Pilar Ferrando són els actuals rostres visibles de ‘Demetrio Trufa’ de Benassal, un projecte amb l’or negre de la cuina i la micologia com a eix i que ha sabut enriquir-se amb l’elaboració de productes derivats.

Filles de Demetrio –el truficultor que proveeix al mateix Martín Bersategui- i Amalia, reconeixen el llegat dels seus pares. “Es van guanyar el pa treballant amb bolets silvestres i tòfona, quan es van jubilar, les tres germanes, com una segona activitat i en el temps lliure que ens queda del treball i la família, intentem continuar amb la seua labor”, explica Inma, la mitjana, administrativa de professió. D’això fa ja un lustre.

Demetrio i Amalia amb dos de les seus tres filles.

Van posar el llistó alt. “Els meus pares feien conserves de bolets i molts més productes que ara no arribem a fer, però tenim tòfona de collita pròpia i la filosofia de la nostra microempresa és fer-la arribar al consumidor final”, indica. Perquè ara tot és “a base de caps de setmana i de llevar-se estones de dormir, però estem molt contentes”. Mónica i María, les seues germanes, són enginyeres industrials i treballen fora de Benassal. Inma és l’única que segueix al poble. El negoci familiar és el seu punt de trobada. Ho coneixen bé, perquè des de xicotetes han ajudat als seus pares. “Hem mamat això”.

Reconeixen que tal com està el sector, “seria molt complicat dedicar-se únicament a això; perquè el clima està canviant molt. Quan érem xicotetes sabíem que a la primavera i a la tardor hi havia treball, perquè hi havia bolets. Ara hi ha una temporada bona de bolets cada dos, tres o quatre anys”. Amb la tòfona, indiquen, ocorre més del mateix. “És un fong molt capritxós, i encara que es puguen fer plantacions i es puguen regar, si la climatologia no acompanya un mínim no et garanteix l’activitat”.

Però existeixen, diuen, més esculls per a viure del sector. Què hi ha del suport als productors locals? “El tema de la globalització ha dificultat molt la comercialització. Els productes que els meus pares feien, per exemple conserves de bolets silvestres, estan sent desbancats per part d’un consumidor que, abans de comprar aquesta conserva, compra bolets que no tenen tant sabor però que vénen de països de l’Est o Sud-amèrica i són fresques. Contra tot això és molt difícil competir”, afig Inma.

“Ara mateix, una persona que volguera viure de la professió que han tingut els meus pares necessitaria molt suport per a fer totes les infraestructures que li fan falta. Posar en marxa una conservera de tòfones o bolets requereix d’una inversió molt gran”.

Àdhuc amb els límits temporals, la falta de suports i els designis del clima, l’esforç d’aquestes tres germanes de Benassal llança resultats. I una àmplia gamma de productes. Al costat de la comercialització de tòfona “de collita pròpia, també toquem una mica de bolet deshidratat i fem productes derivats de la nostra tòfona: quan tenim fresca, fem rebosteria típica del poble incorporant aquest producte; elaborem un maridatge d’un salmó molt especial del delta de l’Ebre amb la nostra tòfona; aromatitzem ous, i innovem per a anar a fires monogràfiques de tòfona”.

Al final el secret és intentar “gaudir amb el que fem, i oferir bona qualitat”. Tiren de la seua xicoteta producció “per a oferir-la amb les majors garanties possibles i que el client siga conscient del que està comprant, perquè en el món de la tòfona es dóna molt gat per llebre”, conclou amb un somriure.

No Replies to "El futur en femení del projecte ‘Demetrio Trufa’ de Benassal"

    Leave a reply

    Your email address will not be published.

    *