Agost

Agost és, en referència als seus col·legues mesos, com aquell company de jocs que quan, de xiquets jugàvem a qualsevol cosa, sempre estava mal, coix o tenia la llàgrima massa fàcil, estava però no contava per a “pagar” era Suro. En aquests pobles nostres, en el meu en particular, en som alguns, tampoc massa la veritat, que som Suro sovint. Ara a festes es veurà una vegada més però no van per ahi els tirs…

Fa quinze dies, pam dalt o baix vaig anar a l´ajuntament de La Vall d´Alba, la que fou capital interior de l´imperi Fabrista de finals del segle XX i començaments del XXI, on tenia ,i encara té, la seu el virrei inalterable (que no incorruptible ) . Després de sortejar totes les barreres arquitectòniques de la pista americana que han muntat a la plaça, vaig aconseguir travessar la muralla psicològica de la por escènica a la que estem sotmesos els dissidents i la senyora alcaldessa molt sol·lícita (que això si que ho té) hem va rebre immediatament. Tenia desplegat davant d´ella un llibre de festes amb fotografies de bous, d´eixos que porten divises i banderetes , el va fer a un costat i em va donar peu per emprendre el tema que ens ocupava. Jo, la veritat és que vaig voler aprofitar l´ocasió que em van servir alguns veïns (bústies de correus al mas) per plantejar una necessitat que ja veig innegociable, a més a més eixos dies m’havia arribat la carta de l´increment de valor que diuen que té la meva finca, estava ja calentet, al capdamunt m´havien notificat que havia de pagar amb efecte retroactiu l´increment de l´IBI per 4 anys anteriors!! , a mi no em dol pagar un bon servei, la veritat , però ha de ser un “servei” i “bo”. Anava amb la intenció de trobar justícia per a la meva situació: Al mas no tenim cap tipus de contenidor per reciclatge: ni vidre, ni plàstic ni cartró. El del fem en general passa dues vegades a la setmana (hi ha setmanes que una només) i a l´estiu us podeu imaginar l´olor…Li vaig exposar (o suplicar, com posa a les “Instàncies oficials”) i anava veient com calava el meu discurs, l´alcaldessa assentia, estava totalment d´acord, -són temes d´actualitat-,- hem d´anar per eixe camí-…estàvem d´acord. La seva resposta, serena, em va tornar de forma brusca al medi i al temps que m´ha tocat, descol·locat de tal forma que no vaig saber més que alçar-me i mostrar la meva disposició a esperar pacientment que el torn a les meves peticions arribe per ordre cronològic:, literalment em va dir: “Tindrem que esperar que Fobesa tingue algun contenidor de segona mà per a vendre, els nous valen 3000 euros i clar això és una barbaritat!

Quan me´n anave els bous del llibre hem miraven, no vaig a dir que es burlaven perquè els veia capgirats i no vaig ser capaç de discernir si la cara era de burla o de pena .

“este bou no val res, calçoncillos al revés”
Si almenys també fore Suro per a pagar…