Les comarques de Els Ports i Maestrat clamen una reconversió industrial que blinde el seu futur davant el possible tancament de la tèxtil Marie Claire

“Que el futur de Marie Claire estiga a hores baixes repercuteix en tots els sectors i en tota la població. Des que van començar els primers expedients de regulació temporal d’ocupació s’han reduït treballadors i habitants i sabem que anirem a menys”, explica Noel Martí, propietari de dues carnisseries a Vilafranca i a Morella i president de l’Associació Espai de Comerç i Serveis de Vilafranca, que aglutina a més de mig centenar d’establiments i petites empreses.

Ho fa poc abans de llançar-se al carrer, al costat d’altres 3.500 persones arribades des de diferents poblacions de les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat, i de les veïnes Maestrazgo i Gúdar-Javalambre, a Teruel, per a defensar el futur del territori que habiten. El mateix que es veu amenaçat pel possible tancament de la tèxtil Marie Claire, emplaçada a Vilafranca i amb 116 anys d’història, i activitat, a la seua esquena, i que suposaria l’acomiadament dels seus quasi 300 empleats i empleades.

Divendres passat, 9 de juny, una manifestació històrica va recórrer Vilafranca per a reivindicar un pla industrial per a la comarca de Els Ports que garantisca l’ocupació i les oportunitats en una de les zones amb major índex de despoblació i envelliment de la província.

En plena ronda de negociacions ja en marxa amb els sindicats, la direcció de l’empresa ha posat sobre la taula dues alternatives. La primera, aplicar un ERO per a 190 empleats, que serien acomiadats, i mantindre l’activitat de la companyia amb una plantilla de mínims: un total de 97 treballadors (57 d’ells es quedarien en la planta de Vilafranca i la resta en oficines i departaments comercials de Castelló i València). Per a tirar avant aquesta primera opció la companyia necessita una injecció inversora i renegociar un deute que només entre els préstecs aportats per l’Institut Valencià de Finances i les pèrdues arrossegades en la dècada anterior supera els 50 milions d’euros, segons fonts sindicals. I la segona: anar a concurs de creditors i liquidar la companyia, posant punt i final així a l’última gran indústria de la comarca.

Des d’UGT i Comissions Obreres, els sindicats amb representació en el comité d’empresa, creuen inviable l’opció de la supervivència de mínims pel deute que s’arrossega i la dificultat per a aconseguir fonts de finançament, i davant aquest “inevitable” tancament, demanen una reconversió industrial que actue de salvavides més enllà del curt termini i servei a la comarca de la dependència exclusiva del turisme, “un sector que és motor però també molt estacional”, sostenen diversos dels manifestants.

Enmig del futur fosc, Noel Martí s’aferra a la resiliència de la població de la comarca i no renúncia a l’optimisme. “Ací mai res ha sigut fàcil i haurem de donar-li una altra nova volta de rosca la situació. En els últims anys hem vist com tancaven negocis i ens manteníem pràcticament els d’alimentació; no obstant això, també és veritat que ha tornat molta gent jove, formada, que s’ha quedat al poble a viure, que ha muntat els seus negocis de fisioteràpia, de psicologia… Serveis que no teníem, i que ara sí, i per això volem veure el futur amb esperança”, conclou Noel.