Agost
Agost és, en referència als seus col·legues mesos, com aquell company de jocs que quan, de xiquets jugàvem a qualsevol cosa, sempre estava mal, coix o tenia la llàgrima massa fàcil, estava però no contava per a “pagar” era Suro. En aquests pobles nostres, en el meu en particular, en som alguns, tampoc massa la veritat, que som Suro sovint. Ara a festes es veurà una vegada més però no van per ahi els tirs…
Fa quinze dies, pam dalt o baix vaig anar a l´ajuntament de La ...
Naturalment vins naturals
Fa més o menys nou anys va vindre un dia al nostre restaurant un crític gastronòmic que vivia a França, li va parèixer molt adient la nostra aposta pel producte local i orgànic (com diuen per Europa) i quan vam arribar al tema del vi em va soltar: trau-me´n qualsevol de local però natural eh!.. Vaig somriure , com a bon cambrer/mentider (massa vegades són sinònims els termes…) i vaig tornar a la taula amb el que hem va semblar que més fàcil colaria, un vi de Benlloc, d´un celler ...
Els nostres pobles i el treball al camp
Fa uns anys, quan encara em sorprenia amb facilitat, un dia parlava amb Alberto, un dels treballadors de la cooperativa de Benassal, de l’avellana -que jo anava a arreplegar- i se’m va ocórrer preguntar-li que quanta gent pensava que vivia d’ella al poble: “Què va, ningú!”. La resposta em va descol·locar. Jo l’estava comprant a més de quatre euros a la cooperativa i eixe preu no donava per a que ningú poguera viure?. “No, és que els bancals són molt xicotets i la gent molt ...
Alimentar-se és un acte agrícola
Aquesta frase és repetida una i mil vegades per Carlo Petrini, ell és la cara visible d'un moviment que duu ja més de 30 anys de trajectòria (Slow Food) i que intenta aglutinar en la seva visió tot el que té a veure amb els productes que al final es veuen (i es mengen) al plat de totes les cases del món.
Allà per principis del segle XIX Jean Anthelme Brillat Savarin ja tenia la visió (vegeu La fisiologia del gust i altres) que la gastronomia no podien ser només els productes, les ...
Cabeçada
Ens ho hem de creure. És veritat que darrerament les coses canvien. Cada vegada hi ha més iniciatives que intenten fer valer el nostre territori; que tenen clar que s’ha de treballar més en la qualitat i també en la comercialització dels nostres productes, cada vegada és menys estrany trobar els vins o les cerveses de la nostra terra a les taules dels nostres restaurants. Però encara hi ha una visió paternalista de molts dels sectors involucrats, hem de comprendre que no només ...
