Mel Mas de l’Argila conserva la tradició apícola a Benlloc

El Mas de l’Argila de Benlloc porta més de 100 anys vinculat a la producció i al negoci de la mel. Al menys quatre generacions de la mateixa família han practicat l’ofici d’apicultor en aquest espai on ara treballa Marco Barreda, i en el qual el seu besavi ja elaborava mel. Després van ser el seu iaio Remigio i son pare Amadeo, els que van seguir la tradició. “Jo no volia que es perguera el negoci familiar i quan mon pare es va jubilar vaig deixar el meu treball de fuster i vaig tornar al poble”.

Amb l’ajut de son pare, Marco es va fer càrrec de 600 ruscos d’abelles i va impulsar la marca Mel Mas de l’Argila per homenatjar el seu iaio. Manté la mateixa filosofia que els seus avantpassats, practica la transhumància i produeix la mel de forma artesanal, pero li ha posat nom i ha començat a donar-li visibilitat. “La nostra mel ara es pot trobar a les tendes del poble, a una botiga de a Castelló i també a una altra a Alcossebre, a més de poder comprar-la directament a nosaltres, tant al nostre magatzem com als diferents mercats i fires de proximitat als que anem durant l’any”, assenyala Marco. La firma de Benlloc pot acumular vora 8.000 quilos de mel a l’any en una bona temporada, dels quals la meitat la venen a distribuidors.

La cartera de productes que ofereix la firma de Benlloc va des de la mel de romer, la més demandada, passant per la milflors, la de taronger o la d’ametller. Aquesta darrera és una aposta arriscada, ja que té un toc d’amargor, que suposa una novetat en el llistat de productes en venda. Un altre dels productes que elaboren a la firma de Benlloc són els ciris, que confeccionen a partir de la cera reciclada “que traem dels ruscs i que ens permeten oferir diversitat de productes als visitants dels mercats i fires en les que participem”, diu Marco.

Una campaña que per a les abelles de Mel Mas de l’Argila, comença en terres de la Plana, és a dir, a Benlloc i la Serra d’en Garceran, amb la flor de l’ametller primer i del romer i taronger després, i continua amb la transhumància a llocs com Saragossa, Teruel, Soria o Cuenca, on les abelles busquen, per exemple, la flor del girasol.

“En l’actualitat, hi ha factors com el canvi climàtic, que han afectat negativament a la producció de mel, i altres, com l’arribada de la vespa asiàtica que poden posar en perill els ruscs d’abelles a les comarques de Castelló, ja que se les mengen i no deixen treballar a les autòctones”, afirma Marco. No obstant això, l’ofici d’apicultor continua, i cada vegada s’estableixen més productors, expressa. És com un efecte de la resiliència del medi rural davant les dinàmiques socials i econòmiques futures.