La Caseta d’Espadà defensa la tradició ramadera

La viabilitat de les explotacions ramaderes sempre ha sigut complicada. Les fortes despeses i els baixos preus de venda del producte sempre ha suposat una dificultat per als propietaris. Un exemple de transformació de l’explotació és el de Marta Paulo, una ramadera d’Eslida que l’any 2021 es va plantejar deixar el negoci. “Era impossible, en les condicions que hi havia, la viabilitat de l’explotació, ja que pagaven el litre de llet per davall del cost de producció i a més els terminis de pagament eren molt llargs. Segons els meus càlculs, el preu de la llet de cabra s’hauria de pagar a 1,40 euros i crec que no arriba a l’euro”, explica.

La solució va ser reinventar-se. Va decidir continuar, però amb canvis. Va reduir en 300 el nombre de cabres i va passar de 450 a 100 de l’explotació ramadera, va deixar de vendre llet i va decidir obrir una formatgeria amb la qual aprofitar la producció de llet del seu ramat. Així va nàixer La Caseta d’Espadà, ubicada a Eslida i que en aquest moment gestiona amb el seu fill Josep Manzana, després que el seu home es jubilara. És un exemple d’innovació.

El seu fill li va dir que volia continuar el negoci familiar i Marta va tindre clar el canvi de línia de treball del negoci. La família va adequar el mas i el va transformar en un obrador de formatges i en una xicoteta tenda on ven els seus productes. “Tots ells estan elaborats de forma artesanal i amb una llet que prové de cabres que cada dia ixen a pasturar per la Serra d’Espadà”, recalca. Les cabres produeixen 200 litres de llet que són els que s’utilitzen per a elaborar els diferents tipus de formatge que ofereix la firma d’Eslida: fresc, curat i semicurat.

Des del punt de vista gastronòmic, Marta explica que “el fet que les cabres isquen cada dia a pasturar fa que el sabor del formatge també tinga uns matisos diferents cada dia, que depenen del tipus de forratge que mengen”, cosa que li dóna una característica peculiar als productes de La Caseta d’Espadà.

Els formatges d’Eslida ja comencen a ser coneguts per diferents llocs de la Comunitat Valenciana. Els seus formatges estan distribuïts a algunes tendes de pobles de l’interior com Aín, Artana o Morella, i a establiments d’Onda, Vila-real, Castelló, i a Alfara i l’Eliana a la província de València. “Estem venent tota la producció que elaborem, molta a les fires a les quals anem i també a la tenda que tenim, ja que molta gent s’apropa a comprar”.

“El canvi ha sigut per a bé”, diu Marta, que explica també que el fet de continuar amb el negoci ajuda a mantenir una part de la tradició ramadera de la zona i també contribueix a mantenir nets els boscos de la Serra d’Espadà.