La alternativa del turismo disruptivo
Llevamos años estancados en un modelo de turismo obsoleto, pero seguimos sin encontrar una alternativa real. Mantenemos un enfoque que va erosionado la calidad de las experiencias que ofrecemos tanto para los visitantes como para las comunidades anfitrionas. Masificación, playas saturadas, descontrol…
Casi hemos perdido de vista que la magia del turismo es su versatilidad. Hay tantas formas de viajar como personas. Ideas disruptivas han florecido en otros países como el agroturismo en ...
Agost
Agost és, en referència als seus col·legues mesos, com aquell company de jocs que quan, de xiquets jugàvem a qualsevol cosa, sempre estava mal, coix o tenia la llàgrima massa fàcil, estava però no contava per a “pagar” era Suro. En aquests pobles nostres, en el meu en particular, en som alguns, tampoc massa la veritat, que som Suro sovint. Ara a festes es veurà una vegada més però no van per ahi els tirs…
Fa quinze dies, pam dalt o baix vaig anar a l´ajuntament de La ...
Naturalment vins naturals
Fa més o menys nou anys va vindre un dia al nostre restaurant un crític gastronòmic que vivia a França, li va parèixer molt adient la nostra aposta pel producte local i orgànic (com diuen per Europa) i quan vam arribar al tema del vi em va soltar: trau-me´n qualsevol de local però natural eh!.. Vaig somriure , com a bon cambrer/mentider (massa vegades són sinònims els termes…) i vaig tornar a la taula amb el que hem va semblar que més fàcil colaria, un vi de Benlloc, d´un celler ...
Els nostres pobles i el treball al camp
Fa uns anys, quan encara em sorprenia amb facilitat, un dia parlava amb Alberto, un dels treballadors de la cooperativa de Benassal, de l’avellana -que jo anava a arreplegar- i se’m va ocórrer preguntar-li que quanta gent pensava que vivia d’ella al poble: “Què va, ningú!”. La resposta em va descol·locar. Jo l’estava comprant a més de quatre euros a la cooperativa i eixe preu no donava per a que ningú poguera viure?. “No, és que els bancals són molt xicotets i la gent molt ...
Alimentar-se és un acte agrícola
Aquesta frase és repetida una i mil vegades per Carlo Petrini, ell és la cara visible d'un moviment que duu ja més de 30 anys de trajectòria (Slow Food) i que intenta aglutinar en la seva visió tot el que té a veure amb els productes que al final es veuen (i es mengen) al plat de totes les cases del món.
Allà per principis del segle XIX Jean Anthelme Brillat Savarin ja tenia la visió (vegeu La fisiologia del gust i altres) que la gastronomia no podien ser només els productes, les ...
Sobre menjar i beure (3/3)
Els comportaments alimentaris constitueixen hàbits molt interioritzats, adquirits en la infància i reforçats al llarg dels anys i de les experiències; convertits en rutina, ja que formen part del dia a dia, al mateix temps presenten un fort component afectiu i relacional, perquè es construeixen en l'àmbit familiar i es consoliden en el marc de la comensalitat quotidiana i, molt en particular, la festiva.
A més, les persones ens sentim emocionalment lligades als costums alimentaris de ...
Sobre menjar i beure (2/3)
La variabilitat sobre el que és acceptable per a uns grups humans enfront d'uns altres és molt gran. Seguint amb l'obra de Marvin Harris -“Bo per a Menjar”- els hindús de l'Índia detesten la carn de boví, els jueus i els musulmans avorreixen la de porc i els nord-americans amb prou faenes poden reprimir una arcada amb només pensar en un estofat de gos. No obstant açò, la carn de cavall els agrada als francesos i als belgues; la majoria dels pobles mediterranis són aficionats a la ...
Sobre menjar i beure (1/3)
Diu Francisco Giménez Gracia en el seu llibre “La cuina dels filòsofs” que és l'arribada de la cuina la que marca un canvi definitiu, radical, en la vida i en la ment dels homínids. És obvi que el procés va ser una mescla de causalitat, joc, assaig i error. No seria alguna cosa que ocorreguera d'un dia per a un altre però tampoc farien falta milers d'anys.
Hi ha qui afirma que el que ens fa éssers humans és el llenguatge. En qualsevol cas, es pot establir una analogia entre el ...
Cabeçada
Ens ho hem de creure. És veritat que darrerament les coses canvien. Cada vegada hi ha més iniciatives que intenten fer valer el nostre territori; que tenen clar que s’ha de treballar més en la qualitat i també en la comercialització dels nostres productes, cada vegada és menys estrany trobar els vins o les cerveses de la nostra terra a les taules dels nostres restaurants. Però encara hi ha una visió paternalista de molts dels sectors involucrats, hem de comprendre que no només ...
