Sobre menjar i beure (1/3)

Diu Francisco Giménez Gracia en el seu llibre “La cuina dels filòsofs” que és l’arribada de la cuina la que marca un canvi definitiu, radical, en la vida i en la ment dels homínids. És obvi que el procés va ser una mescla de causalitat, joc, assaig i error. No seria alguna cosa que ocorreguera d’un dia per a un altre però tampoc farien falta milers d’anys.

Hi ha qui afirma que el que ens fa éssers humans és el llenguatge. En qualsevol cas, es pot establir una analogia entre el llenguatge i la cuina. Tots els éssers humans parlen una llengua, però existeixen molts idiomes. De manera semblant tots els éssers humans consumeixen menjars, però existeixen diversos ingredients, formes de combinar-los i maneres de cuinar-los. El menjar és universal, les cuines són diverses. Aquesta diversitat es manifesta també en la forma de conservar els aliments (alguna cosa que ha configurat la dieta tant o més que la forma de cuinar o el tipus de producte).

Si m’ho permeten, jo seguiré pensant que és la cuina el que va fer a l’ésser humà. Estic d’acord amb Ludwig Feuerbach… som el que mengem!!

Tornant a la cuina, és possible imaginar a un grup d’homínids descobrint que els aliments feien olo, sabien, es mastegaven, digerien i conservaven millor rostits que crus. A partir d’aqueix fet, començarien a passar pel foc tot el que era susceptible de ser menjat.

Aquest seria el primer pas perquè l’ésser humà es convertisca, així, en el primer (i únic?) animal endotrofo. Açò és, el primer animal que menja no el que troba fóra (en el mitjà) sinó el que se li ocorre dins d’ell (en la seua ment) ja que açò és en el fons la cuina: imaginar i realitzar plats a partir del que ens ofereix el nostre entorn. La resta d’animals serien, seguint el símil, exotrofos: simplement mengen el que troben.

Marvin Harris, en el seu “Bo per a Menjar” ens recorda que som omnívors: criatures que mengen aliments d’origen animal i vegetal i fins i tot mineral!! Com fan altres animals d’aquesta índole, per exemple, porcs, rates i cucarelles, satisfem les necessitats de la nostra nutrició consumint una gran varietat de substàncies. Mengem i digerim tota classe de coses, des de secrecions ràncies de glàndules mamàries a fongs o roques (o si es prefereixen els eufemismes, formatge, xampinyons i sal).

No obstant açò, com altres casos d’omnivorisme, no mengem literalment de tot. De fet, si es considera tota la varietat de possibles aliments existents en el món, l’inventari dietètic de la majoria dels grups humans sembla bastant reduït.